11/10/2023: Etapa 22 (5-2023bis): A Caridad-Vilela: 30km
Primera nit d’alberg…i no m’havia recordat dels taps lo necessaris que són aquí…jeje!!!
Quan un ha començat a roncar, ja m’he recordat…😅😅😅
Al final he dormit be.
Comença el dia…a vestir-se…tanco motxila i cap a esmortzar.
Estan la parelleta d’anglesos i seu amic tambe anglès. Cafè tots junts i una petita xarradeta…
Arranco, clareja…hora perfecta que a mi m’agrada..
A l’est clareja, a l’oest és de nit. Esta és l’hora perfecta per començar el camino, ni més ni menys🤷🏽♂️☺️
Per aquí algun veí té l’esperit del Camino i saluda
Hi han 11km fins a Tapia sense serveis.
Passes per algun lloc divertit. Algunes coses curioses de les cases que estan a peu de camino…
Ja a Porcia per un riu d’un Coto Truchero
Fa gràcia per a gent com jo sense cultura de pesca de riu trobar-se en estos cotos…
Abans està la separació d’anar per Tàpia (poble de costa) o per Tol (montanyeta interior). Jo segeuixo per costa…sempre per costa!!
Passo per llocs que me fan riure….he trobat una rumba per de jardi…no l’havia vist mai…jeje
I ara ja per paissatges 100% asturians
Selfie de felicitat…
I ara una de les fotos que mes m’agraden….seguir la teva sombra….seguir al peregri que portes dins….i vas cap a Santiago!!!
I un video en l’ombra…i el mar…
I ja a Tapia. Primer de tot, l’alberg que just ha tancat este mes, on l’ubicació és total!!
Ja a fer una parada i repostar depòsit gasolina. On vaig sols és cafeteria…doncs cafè!!
Ja al marxar, passo per llocs de pintxos…doncs que hem de fer…pintxos i avant🤷🏽♂️
Torno a vore a la parella d’anglesos. Som pocs però ens trobem…
Últim poble d’Astúries. Me fa gràcia l’avinguda principal: a l’esquerra és Avinguda Asturias, i a la dreta ja és Avinguda Galicia😉
Ara fins a Villamil una pujadeta i a planejar en el Cantàbric a la dreta.
I ja baixo fins a la platja de Penarrondad, impossible no surtir-se del camino per a mullar-se els peus…wauuu!!
Deixo aquí les fotos…quina pau!!
I damunt quan pujes hi ha el restaurant en unes vistes brutals…
Aquarius…i més pintxos de truita😋😋
I ja últims km d’Astúries…i vaques d’Astúries…jeje!!!
I ja l’últim poble: Figueras
Ara ja a buscar el canvi de comunitat pel riu Edo, on a l’altra banda està Ribadeo
M’adelanta per passar el pont un peregrino especial, mireu com va…(realment no sé si es per discapacitat, o per forma de viatjar diferent…)
A punt de passar el pont…
…i ja al pont…
Curios perquè per la passarel·la peatonal no passen dos bicis, i justament s’ha creuat la bici especial, i una bici que el nois han tingut que sostíndre-la a l’aire literament fora del pont mentres passava l’altre…mitja bicicleta fora del pont🥴🥴
I ja després d’aquesta albarull passo jo…i me fico casquitos en la cançó de Miña Terra Gallega de Siniestro que tant m’agrada!!!
Gallina de piel💪🏼😅
Molta emoció passant…no sé…crec que en un altra vida vaig ser gallec….m’emociona Galícia….
Ja a Ribadeo. Són les 14.00h. A dinar. Vaig al centre. Hi han una quants llocs per menjar
Vaig a Casa Villaranta: empanada pulpo i zamburiñas…i godello….que estem a Galicia….jeje!!!
Decideixo seguir fins a Vilela: 6.5km més. Així que descanso una mica i segueixo…me va be per l’etapa de demà i passat…
Passo per una capella que era un lloc per a leprosos…quina gràcia!!
I ja la primera senyal gallega, que fins ara eren les asturianes diferents
Selfie cap aquí….jeje!!!
Vilela és una aldea que no te res, sols un alberg-bar a la carretera. Reservo per si de cas.
Arrivo tocat. Últims 2km el tormell me fa mal, fins al punt d’arribar KO. Si està a 1km més no sé si hagués arrivat.
Quina ràbia…anava be, i avui….crack…
Lichi i Pedro són els hospiraleros. M’atenen be. Inclus la poca gent que hi ha (som 7) m’ajuden. Un alemà és metge. M’inspeccciona i me diu que no tinc res trencat.
Luchi me porta gel i una camisa de gel de vi
Carmela (una de Madrid) me dona una crema antiinflamatòria. Descanso
Sopo al bar. Parlo en Pedro. Hi ha dos veins. Parlem de la despoblació.
I torno a l’alberg.
Rebo whatsapp de les d’alacant (suposo que tenen el meu número per Mario). Me diuen si puc sopar avui en Mariol i sortir demà. Elles l’han cuidat fins avui i ja marxen. Li han ajudat molt: li han coordinat correus fins a Santiago, li han comprat una petita bossa per les etapes, li han gestionar un tour nocturn a la catedral per quan arrivi, etc etc
Sento no poder seguir ajudant a Mario, ella està a Ribadeo i jo ja 7km per devant.
I ja al llit. A vore com respon el turmell. Si respon malament…aquí s’acabarà el camino 2023🤷🏽♂️😅
Boas Noites🙏🏻