07/10/2023: Etapa 18 (1-2023bis): Aeroport Astúries-Cudillero: 16km

Tornem-hi!!
Aquest any faig doblete😅
Aquesta setmana hi han 2 dies festius i amb el finde…hi han dies free per devant…aixi que el camino m’ha tornat a cridar🤷🏽♂️☺️
A més a més he mig-enganyat a Marta, i vindrà els primers 3 dies. Serà “su primera vez”, farà un petit tast de buscar fletxes grogues…una maravilla.
Al Maig-Juny em vaig quedar al mateix aeroport d’Astúries, per tant, és d’allí on començarem aquest camino de tardor.
Nit abans preparo la motxila…després de sopar…cada vegada tardo menys en fer la bossa…són molts anys fent el mateix equipatge…poca cosa…
La peso, ja és un ritual…passo els 3 Kg…

Sortim pronte…ultimament per aprofitar el primer dia aixi ho faig
⏰4.00: comença el dia (bueno, se pot dir que hem dormit poc…sempre passa això🫣)
🚿4.10 dutxa + ☕️
🚙4.30-6.30: Cap a Bcn Airport
🛩️Cap a l’avió
🛫🛬7.30-9.00: Bcn—Astúries
👨🏻🦯👩🏻🦯9.30-14.00: Aeroport-Cudillero (en teoria)
Arranquem, cap al parking a buscar el cotxe!!

Arrivem just a temps per a pujar a l’avió.
Vol normal, arribem a l’aeroport d’Astúries.
Fem cafè i arranquem. Sortim de l’aeroport caminant…jeje!!!

Baixem els 1000m fins agafar el camino

Me fa gràcia esta foto. Ara fa uns 4-5 mesos es aquí on me vaig deixar el camino cap a l’aeroport. Justament la selfie és la mateixa.
(Nota: porto la mateixa roba…de fet, sempre vaig en dos kits, és la meva “roba camino”….m’agrada les costums…soc un tio de costums…

Marta li fa gracia vore les primeres fletxes i “mojons”

I anem caminant…

Anem caminant…
Primer poble….pos a esmortzar….jeje!!!

Arrivem fins a Soto de Barco, on està el castell privat

Veiem als primers peregrinos…
I d’ahí seguim fins a Muros de Nalon


I a Muros trobem a Mario el mexicano
Va al revés, li pregunto si està fent “el retorno” (que és camí a la inversa que algú de tant en tant fa….)
Doncs NOOO!!
De fet no sap res, no té ni idea de res, és la seva segona etapa i no sap el que és una fletxa groga o una contxa…
La primera etapa va fer un Gijon-Avilés per l’autopista…mos conta…que “le pasaban los carroooos muy cerca weeeeii”….mare meuaaa!!!
Se li fa l’explicació pertinent: ha trobat a un que de fletxes i caminos sap alguna cosa i no li agrada xarrar…jeje!!!
Continuem en ell

És molt autèntic…però tindrà que baixar de pes la motxila…porta mes de 15Kg…

Explicant explicant…boom!! Se me torça el turmell!!
Quins collons!!!
Porto més de 100 etapes, segurament més de 1000 hores, i mai m’ha pasat res…i avui per ajudar…en una baixada d’un petit monte….au…tormell a l’aire…
Després diuen del “karma”….però si estava ajudaaaaaaaaaant al mexicanooooooooooo!!!!
Noto que tinc molt de mal….
Seguim, no tinc més remei….estem a uns 3-4km del proxim poblet…i és camí de monte…
Anem baixant i pujant…miro el turmell…porto una pilota de tenis🥺
Ja a Pito: Parada tècnica per beure
Mario me dona un ungüent…diente de leon, diu que va perfecte!!
Fem el beure, i sortim…però ja al reincorporar-me, no puc fer ni 10 metres.
Falten 1600m per a Cudillero, destí final de l’etapa d’avui, però tinc que claudicar!!
Crec que aquí ha acabat l’edició d’aquest camino….
Ens despedim de Mario. Ell segueix, esperem que no es pergui moltes vegades
Marta i jo mos quedem devant del Palacio la Quinta de Selgas: super bonic, lloc que s’ha de visitar quan se puga, que no obrin quasi mai…deixo aquí la web: https://www.selgas-fagalde.com/
Truquem a l’hotel explicant el meu cas. Mos venen a buscar en taxi.
Hotel petit, familiar i al centre: Hotel Casa Prendes: https://www.hotelcasaprendes.com/
Ja fem el checking. Turmell pinta mal. Anem a dinar a Casa Paloma, mos reserva el de l’hotel.
Dolor…mooolt de dolor…no puc caminar…arribo com puc al restaurant….i me cauen les llagrimes de dolor!!!
Casa Paloma: no tenen web, cuina marinera asturiana. Producte i més producte: https://www.instagram.com/p/CyjSnnwKVc0/?img_index=1
Mengem (como no) unes croquetes….

I uns calamars (aquí li diuen Pota)

De vinet un asturià…sols tenen una regió a Cangas (aquí són més de poma fermentada…)

I de segon, un peixot cadascú…tot d’aquí dalt…un lenguado…

I una escrita….mmmm que be se menja al nort (llàstima del meu turmell…)

I una tarta de formatge, que si en tene, s’ha de demanar si o si (com les croquetes….jejeje)

Despres de dinar anem cap a l’ambulatori. Truquem al taxista per a que ens porti.
No mos atenen, l’equip mèdic han sortit a un domicili i ens comenten que tardaran….hores…
Tornem casa.
M’ho confirma la metgesa, em truca dient que tenen 3-4 hores, varios trasllats.
Torno a l’hotelito: bany aigua freda. Sembla q va be. Baixa inflamació.
Ja en mes calma a fer una micropassejadeta.
Cudillero és una petita població molt xula, considerada un dels pobles més bonics (o el més bonic) d’Astúries.


Marta i jo anem a sopar.

Anem a Casa Julio: https://www.instagram.com/p/Cyl0W5GKgyk/?img_index=1

Com si no haguéssim menjat res, demanem poca cosa….Cachopo i polp….jajaja!!


Evidentment mos sobra menjar, i com ja sabeu no m’agrada tirar res…així que per a emportar…demà ja tinc esmortzar…jeje!!!
Aquí mirant demà com tenim el perfil del dia….si continuo….
Ara una petita passejada….semba que puc caminar….

I a dormir, que el dia ha segut llarg!!

