13/10/2023: Etapa 24 (7-2023bis): Mondoñedo-Vilalba: 36km
He dormit be. El tormell està molt fluix. Ahir vaig decidir que fins aquí el Camino 2023.
Volia arribar a Santiago, me queden (apretant….) avui i uns 5 dies més. Però penso que se trencarà.
Per tant, saber parar de vegades és un triomf.
Avui arribaré a Abadin, etapa natural d’uns 17km. La pràxima etapa és Abadin-Vilalba d’uns 20km.
Surto de Mondoñedo de nit, vaig pujant i me queda el poble baix….imatge molt xula!!
I ja a caminar. Al fons un dels ponts brutals que fan per aquí a terres meigues..
Avui el dia marca pluja, ara al matí encara no….però molta aigua a mig matí i migdia!!
Ja arriba l’aigua….que avui no me la treuré de damunt…
Passo per un bosc molt xulo…bueno…com quasi tots los de Galícia…
Ara ja bosc pujat, començo a planejar….
Plou molt ara, els animals estan acostumats….els peregrins no tant…jeje!!!
Faig uns videos per vore als animalets que fan quan plou….doncs res….no fan res….jeje!!!
M’encanta Galicía, i si plou, encara més…
I ja a Abadin. Parada tècnica: parada per pensar, per descansar, per menjar, per secar-me….una parada complerta!!!
Com no, me menjo un dels meus plats preferits…
I ara la desició: plou, plou molt i plourà. Lo més correcte és quedar-me aquí a Abadin, però són les 12 del migdia.
Demà agafo un vol de ben matí…i Abadín no té res…
A 21km està Vilalba, que és més gran. Faré final d’etapa i inici d’etapa per a 2024 a Vilalba.
Reservo alberg i aviso que arribaré tard…
Així que…a la faena…el relleu és relativament pla…arraaaaaancooo!!
Vaig per camins rurals, on l’aigua me sobrepassa la sabata….
Als 9km aprox arribo a Martiñan, on queden uns 12 km per camins o uns 10 per la carretera nacional (on no passa ni Cristo) recte com una fletxa…
Decideixo anar per carretera…massa aigua per anar per camins de terra, costa molt caminar per damunt del fang….la sabata pesa molt, i per aquí per la carretera, si me passes alguna cosa (més aigua o mal de tormell) puc trucar a un taxi sense problemes fins Vilalba…
És aborrit però serà més segur!!
Plou descomunalment…i vaig fent xino xano en els peus completamet mullats!!
M’adelanta un francés que me fot un sustoooo….
Clar…per carreterera no és habitual que d’adelanti un tio caminant.
Camina com a el doble de ràpid de mi….brutal….no l’aguanto el rebufo ni 30 metres…
Hi ha un bar típic de carretera. Entro. És un lloc de brasses….no tinc gana, si no, me fotria algo…quina bona pinta!!!
Me faig un café i me canvio els mitjons (més mullats no poden estar)
Junt al cafè me donen una ampolleta d’orujo…per a foter-me el que vulgui….jojojojo!!!
Torno a la carretera, i en 2 minuts torno a tindre els mitjons igual de mullats que els anteriors…
Passo per la petita població de Campo do Cristo. Tenen el cementeri superxulo…o superterrorífic…supergòtic!!
HI ha un petit bar….cap a dins…
És el típic bar, supermercat, estanc, botiga de roba, quiosc, estanc….tot junt…
Veig una caixa de XUXOS DE PANRICO com els d’abans…..que boooons!!
Me foto 3….ohhhhh!!!
…i ja cap a Vilalba!! Ja ha parat de ploure (ara que ja és igual!!)
L’entrada és llarga….fins arribar a l’alberg…
Passo per un super on hi ha una gravel-peregrina….molaaa!!
I ja a l’alberg!!
Dutxa i merescut descans!!! He fet 36km….i la gasolina (pel tormell) anava justa….
He acabat el Camino d’aquest any (bueno, any doblat que n’he fet dos….jiji)
Però molt content. He arribat fins aquí i estic be….estic mooolt content!!!
L’alberg és modern, net: es diu Albergue As Pedrerias. Maria és qui ho regenta i ha segut molt amable. Fico aquí la web. https://albergueaspedreiras.com/
Un cop descansat…..faig un dels meus rituals….beure vi fins acabar el dia….jeje!!!
Abans de sortir, faig una foto a un mapa dels molts que hi han del Camino, però aquest m’agrada…hi han petits dibuixets representatius de cada lloc…m penso que me’l compraré!!
Bueno, doncs a disfrutar del que me queda de Camino…
Aquí a Vilalba hi ha un Parador, just al costat….doncs au….vinet al Parador….jeje
I ara al Bar Pafe, on Maria m’ha aconsellat per fer uns vinets
“…aquí te darán tapa con la bebida….”, m’ha dit…i cert…tapes gratis i damunt les pots triar!!
I ara a visitar l’esglèsia Parroquial de Santa María de Vilalba, on per fora és molt bonica….(la foto es d’internet, no la vaig fer jo)
i per dins tenim al Crits aquí baix de sa mare…
I ara sense voler….una de les millors experiències d’aquest Camino: Trobar el MESON DO CAMPO: http://www.mesondocampo.com/
Un restaurant familiar on el vi és el gran protagonista, tot i que la cuina és sublim!!
Si t’agrada el món del vi, simplement un obligat de Galicia. Se deu anar a Vilalba sols per disfrutar de casa Elisabeth i Miguel. Cuina feta amb molt de carinyo. Vins una autèntica locura tots els registres i tot el que saben aquesta gent. Mil gràcies per tanta amabilitat.
Grazas por todo parella, desexando volver a gozar da túa casa
Vaig xalar molt….moltíssim!!!
Tant que la tornada de l’any que ve, si o si vindrpa condicionat a quedar-me un dia a Vilalba per tornar e menjar aquí!!!
Vos deixo una mica el resum del que va ser la gran despedida….descomunal….vaig xalar moltissim!!
Saramusa: L’aperitiu: una treixadura de Ribeiro
Tenen una carta a copes al bar de les més dignes que he vist mai!!
I damunt amb un petit aperitiu…una mini burger cassolana…
La part de baix és el bar, on està tot ple de botelles…
I tenen una carta de platillos….que vaja platillos….
I dalt és el restaurant…on té un caliu molt especial!!
I esta és la carta del restaurant!!!
Parlo en Elisabeth, parlem de vins, i de seguida contactem….som uns amants dels vi tots dos…
Demsno algo de menjar i me diu que m’anirà treient cosetes….mireu mireu…
Croquetes-Sashimi de pernil de gla i o-toro de tonyina: brutaaals
Gorgola: un albariño en segona fermentació…és a dir…un escumòs….wau!!!!
Steak tartar de vedella gallega i ou fregit trufat, una altra “delicatessen”
Mireu quina pinta….
Albamar: un Caiño negre fet blanc
de postre…uns formatges gallecs
Marité: una palomino de Valdeorras en velo flor…wauuuu!!
l’acollidora sala menjador
La ximeneia on Miguel l’enxufa.
L’EXPECTACULAR BODEGA…
I ja cap a l’Alberg. Content, molt content de tanta amabilitat d’aquesta parella.
I aquí el final del Caimo 2023 (bis).
Com sempre, feliç d’haber caminat, feliç de poder pensar en lo afortunats que som de viure en este moment de la història en estos llocs del planeta…som uns privilegiats!!
Content de viure!!
AixÍ que…BON CAMINO A TOTS EN LES VOSTRES VIDES!!
L’any que ve, més i millor!!!