14/10/2021: Etapa 8: Armenteira – Vilanova de Arousa: 24 km
Sortida des de l’alberg. Molta gent esmortzant. Acabo ajudant a Carmen (l’hospitalera), ja que està sola i no pot en tot….
Me fico a escurar tots els gots i plats i cuberts de tots i a servir.
M’ho agraeix i no me vol cobrar el meu cafè. Li demano que se cobre, ja que si no, no hagués fet cap favor.
Acabem abraçant-mos…i mira que ahir era una dona borde…🤷♂️🤣
Coses del camino…jeje!!!
Baixo per la ruta de Piedra e Agua.
Molt xula. Se diu de la piedra i del agua, perquè és literal. Aquí vos deixo un parell de videos
Són 2-3 hores fantàstiques….
Va surtint el sol…que fins ara semblava que no s’havia recordat d’assomar-se per aquí…
Després passes per zona d’Albarinyo en plena DO Rias Baixas.
Passo per una bodega. Entro per comprar. Malaugradament no tenen stock anys anteriors i per supost verema 2021 estan en ello…
Una llàstima, perquè també s’haguessen quedat sense stock després de la meva visita…jiji!!
Arrivo a costa, i bordejo uns 4km fins arrivar a Vilanova de Arousa, on d’entra per un pont-passarel•la molt xulo.
I ja la passarel·la per entrar a la vila De Vilanova de Arousa
Quan entres ja et dona la benvinguda un petit monument al camino
Vaig a l’alberg que havia ja reservat al matí.
L’amo es Fran. Acabem parlant de tot el tema de Fariña…
Sito Miñanco, Bustelo, Charlin i els seus dos fills, Laureano Oubiña, Nene….
Tots aquests són reals, coneguts per aquí…són petites poblacions, i tots se coneixen….quina gràcia!!!
Algú encara està a la pressor, com Sito, i altres com Laureano o Charlin estan per aquí.
De fet, me conta coses curioses com a que Laureano aparaca en un Jaguar damunt la cera, i en lo carnet sense punts…
me comenta que un dels fills dels Charlines es va morir fa poc i era conegut d’ell.
L’habitacio brutal, neta nova!!! 3 llitetes on som dos alemanes i jo…qua mania en lo de les alemanes…i jo no estic per fer-me el simpàtic parlant anglés…ni tinc forces, ni moral, ni ganes…
Vaig a dinar a La Taperia Pe de Cuba: molt bo: zamburinyes, polp i calamars…amb bon Albariño
Crec que junt a part d’aquella nit de la posta de sol (Porto do Barcos) de l’entrada a Galicia, és el segon dia que menjo be.
Ja cap a alberg, descanso un ratet i marxo a la barberia on anaven tots los narcos a tallar-se el pel…(això me diu l’hospitalero) jiji!!
Vaig a fer com els nrcos…a esta pelu…però jo rapat, porto el pel massa llarg…
Pego moltes voltes pel poble. És bonic.
Hi han coses molt rares, com una cabina de telèfon….mireu mireu…
Hi han racons molt tenebrosos….com aquest…
Ja marxo a sopar. No tinc gana. Me faig un pastís de formatge i una tònica. Que per cert…brutal el pastís!!! (llàstima que no estic jo en plena forma…)
Ja a alberg.
Nit dolenta. Estic molt mal. Vaig tota la nit al bany.