07/10/2021: Etapa 1: Casa – Oporto – Praia de Angeiras: 23 km
Ja torno a estar al lio…era el pròxim Camino elegido: Oporto fins Santiago per la Costa incloent la variant Espiritual.
Caminates devant del mar, passarel·les, platjes quilomètriques, postes de sol, desnivells nuls…caminar per dos països…i una gastronomia per descobrir…
Així que com sempre, i un any més, cap a l’aeroport per començar el nou viatge!!!
Nota: tinc que dir que aquest Camino no arranco com sempre. A casa estic passant per un canvi de vida…més endavant vos ho aniré contant…així que arranco aquest camino sense estar be al 100%…be ni al 100…ni al 50%…ni al 10%….vamos…un desastre de peregrino…jeje!!
Nit abans preparo la motxila. A cada camino vaig perdent pes…jo no…la motxila…jeje!!
Degut a la meva esquena «atornillada» i una «cabuderia» de ficar menys que lo mínim, aquest any he tornat a fer rècort…incloent la bossa…NO ARRIVO NI ALS 3Kg!!
Adjunto un video del que fico a la motxila….
I abans de començar, penjo aquí el resum del que vaig fer….molts kms…molts de passos…i moooolt de pensar…
Res, doncs mos fiquem al lio…..
El dia comença ben d’hora, aqui va un resum resumint
3,45: dutxa🛁 🚿
4,00:esmortar☕️🍪
4,15: cap a l’aeroport🚗
6,15: ja a l’aeroport Bcn🛫🛬
7,30: surto cap a Oporto ✈️✈️✈️✈️
9,30: ja a Oporto i al metro cap a ciutat 🚇
10,00: esmortzaret pastels de Belen🥮😋
10,30: Catedral i credencial 📜🕍
11,00: comença el camino 🚶🏽♂️🚶🏽♂️
16,00: Final etapa 1: Oporto-Praia de Angeiras 23km
Arrivo a Porto a l’hora prevista. Agafo el metro des de l’aeroport. Baixo al centro. Oporto és bonic, però casualitats de la vida…en 3 setmanes anem els de la clínica a passar un cap de setmana, per tant, decideixo NO CONÈIXER OPORTO.
Me foto ja un parell de Pastel de Belen, alias Natas: és una cosa increïble de bona, impossible superar-ho: hojaldre i crema tot calentet. Aquest Camino hi hauran dies que m’alimentaré única i exclusivament fins al sopar de Natas, aigua i alguna cervesa en llima.
Vaig a la Catedral. Agafo la credencial.
Hi ha una parella d’alemanes, que les torno a trobar a un badulaque per agafar aigua. Ningú més. Cap peregrino més.
Arranco amb la primera fletxa que veig.
Des de la Catedral por anar a Santiago…o a Fàtima
OPORTO és una ciutat en pendent fins al riu Duero, on a l’altra banda de riu hi ha la població de VILA NOVA DE GAIA, on estan tots els “arxifamosos” celler del vi de PORTO.
El riu és un dels atractius de la ciutat.
Inclús hi han barquitos que pujen i baixen de guiris….
Va riu avall (Duero) fins la desembocadura. Trobo un travia. Aquí encara van en tranvia….que autèntic…
Els ponts són impressionants…!!!!
Vull arrivar a Matosinhos: son uns 11km. Arrivo ja a mar…desembocadura del Duero a l’Atlàntic!!!
I ja a repossar i a hidratar-se….jejeje!!
Ja estic devant de la immensitat de l’oceà Atlàntic, que m’acompanyarà moooolts km…
De fet, és un dels atractius més bonics d’aquest camí: anar sempre devant del mar, passarel·les, passeigs, etc etc
Tinc que dir que està tot ben marcat, tot i que és totalmemt intuïble….anar amunt on a l’esquerra tens les patjes i el mar…
Arrivo a Matosinhos, pero són les 13…massa pronte per acabar avui…jejeje…
Penso que seguiré. Pels carrers hi han molts restaurants. Qusi tots ofereixen peix i marisc. Dino al carrer: bacalao i vino verde…un clàssic per aquí🐟🥂
Acabo de dinar, i segueixo. Veig que en 12 km més arrivo a Praia de Angeiras.
Tinc que dir que una de les coses que més m’atrapa del camino és això: no fer plans, i si els fas, poder canviar-los durant el dia.
Me dedico la vida laboral (i també reconec que la personal) a ficar ordre i organització. I al Camino necessito justament el contrari.
Com vos he dit abans, la ruta, i el perfil aquí és platja, platja i més platja….
..i a més fa un solet fantàstic!!!
Passarel·les, fusta, sorra…molta pau!!!
Mireu quina pau….
Tot prop de la refineria, i mireu quin bon rollo per quedar-se i no fer res mes….
I ja a destí…
És un camping, que accepten peregrins.
Me donen una caseta la mar de mona
Me torno a trobar a les dos alemanes: som veïns de zulo (bungalop).
I ja a sopar. Relax i sopo: som una 8-10, tots menys jo alemans, els quals són super tancats…ells i sols ells…
Pos res…me fotré la botelleta de vino verde, un perol d’arròs i fessols negres….i a domir…que el dia avui ha segit mooooooooolt llarg!!!
A dormir