03/04/19: 22,4 km / 765 m desnivell positiu
Avui dia curt. Dia que ja no se pot retallar, ja que per albergs o fas:
– 18 Km: Grandas de Salime
– 22 Km: Castro
– 44 Km: Fonsagrada
– 44 Km: Fonsagrada
6,30 despertador però fins les 7 i algo no baixo a esmortzar. Passa factura el vi d’ahir🤪🤪
Cafe en llet i torrades amb mantega feta de la lecheria de la Conchita!! Que boooo!!
I…tatxant!! Neva!!
Esta nevaaaant. Fot un fred del copon!!
Avui surto tard. A les 8:00 tinc que enviar un mail per a l’inscripció de Ramon fill a Siedia-Benassal, i no hi ha cobertura a La Mesa. Sols tinc wifi a l’alberg. AIxñi que no me la jugo i m’espero fins enviar el mail….
Conec a un lugarenyo que se fot gots d’Asturiana a palo seco de bon de matí
(Asturiana és l’anís d’aquí)
Diu que el que s’ha begut tota la vida, ficats en camions, arrivarien fins a Madrid…jajajaja!!!
Comença l’etapa pujant….
i ja es veu paissatje nevat….
Ja es nota que farà fred…neva una miqueta…que bonic!!!
Comença un descens d’alta montanya…
En 8km baixes de cota 1050m a cota 200m. No s’apreci a la foto però la sensassió de naturalesa en estat pur aquí és bruuuutaaaaaal!!!!
Baixes fins a l’embals de Salime
Paissatges brutals, de postal (torno a dir que la foto no representa la gran sensassió de pau i tranquilitat)
Caminant caminant, me trobo a una espècie de “babosa” molt negra i brillant….
I ja a la presa.
I ja a la presa.
Comença a ploure. De fer tota l’etapa esta plovent, nevant i parant a estones.
Pujada presa amunt direcció Grandas de Salime!! Segueix plovent!!
Pujada presa amunt direcció Grandas de Salime!! Segueix plovent!!
Falten 6km fins a Grandas de Salime i ara si que plou fort. No tinc cap foto perquè “no se puede, no se puedeeeee”
Ara ja ha parat, els 2 últims km són execpcionalment bonics i durs.
Ara ja ha parat, els 2 últims km són execpcionalment bonics i durs.
Arrivada a Grandas.
Espero a Isabel. Me trobo a 2 francesos que porten 3 mesos fent camí…
Via de la Plata + Finisterre i ara estaven fent el Primitivo AL REVEEEES!!!
Quina animalada! Ho trobo moooolt difícil de fer!!!
Ja replegats a esmortzar. Ens tornem a retrobar en la parella d’alemanys (Carmen i Thomas), cadascú anava despirgolat…
Per cert, la primera i única cambrera en tot el camí que ha estat una borde…mira…sempre hi han bordes pel món…jeje!!
Sols portem 18km. Castro el tenim a 4km i en pla. Decidit!! Seguim fins a Castro, on hi ha un sol alberg.
Sols portem 18km. Castro el tenim a 4km i en pla. Decidit!! Seguim fins a Castro, on hi ha un sol alberg.
Nota: Grandas de Salime és la capi de la zona i te 4 albergs i uns 1500hab / Castro sols té 20 hab i un alberg petitet.
Marxo: torna a nevar, aquesta vegada molt fort!!
Però curiosament als 13 min fa un sol descomunal.
Diuen els lugarenyos que quan neva aquí passa això: se tapa, neva…s’obri, fa sol…i així tot lo dia!!
Ja després de 5km per paissatges bonics, plans i de vaques…
…arrivo a Castro i el primer que se troba son vaques i l’alberg.
Cap a dins. Entro en Isabel i devant els alemanys.
Cervesa artesanal de Fonsagrada aqui primer que res!! Ole oleeee!
Dutxa en paissatge moooolt xulo!!!
Cervesa artesanal de Fonsagrada aqui primer que res!! Ole oleeee!
Dutxa en paissatge moooolt xulo!!!
Més tard arriva Andreas i després Luis i Nacho (que en ells dos mos hem whatsappeat per a que vinguin)….
En resum: els de tots els dies. L’alberg està ubicat a un poblet (per dir algo) on no hi ha res. El mateix alberg té servei de menjar…menos mal…
En resum: els de tots els dies. L’alberg està ubicat a un poblet (per dir algo) on no hi ha res. El mateix alberg té servei de menjar…menos mal…
Ara a rentar i a escriure aquest diari.
Esta nit sopem si o si a l’alberg. Tota la collada!!
Baixo baix, entro al minibar i trobo a dos lugarenyes que se fan un “cacharro” (per a natros: un cubata!!)
Me fam cels i me demano un gintonic.
A partir d’aquí i fins que anem a dormir, un no parar de beure i riure🙈🙈😂😂
Comença la cosa en la història del cucu que tenen aquí!
Va apareixent gent i allò pareix més el club de comèdia que un bar d’un alberg. Una tarde de moooolta risa i monólegs poques-lligues…jeje!!
Passem a sopar els de sempre, i acabem rient i “afectats” tots!!
Andreas avui l’hem tombat! Luis el “molt cabron” no parava d’omplir-li el got…i ell no parava de foter-se’l!!
Quan ja no podia més, decideix marxar a dormir i no s’aclareix i torna al mateix puesto preguntant pels llits🙈…moment de deliri rient tots…moment de risa descomunal…
Avui l’hem trobat un apodo: el “lentejo”😂
Quan anem tots al llit roncava tant (per cert, estava en mi i en Isabel) que vaig tindre que buscar un altra habitació en mig de la nit…
I res més que demà serà un altre dia!!
