Possiblement l’etapa més fea de tots els camins que he fet…i mira que porto uns quans: llarga, pesada, aborrida…sense interés, no hi ha res que valgui la pena…I ja està!! resum de la jornada feta, etapa explicada!!!🤷🏽♂️😅😂😂
Bueno…i ara una mica més extens…pero no massa més🫣
M’aixeco pronte, l’etapa serà llarga: o pares a Lécera (24 per camí o 21 per carretera) on no hi ha per dormir…bueno sí, a les afores hi ha una gasolinera-restaurant-hotel rural, o llavors vas a Belchite (19 per camí o 13 per carretera)
No me quadra quedar-me a Lécera, bàsicament perquè demà me quedaria a mig camí entre dos etapes…i no tinc on dormir…i de carambola desquadraria arribar a hora de persones a Saragossa a l’endemà, faria o més de 40, o dos etapes de 20…
El dubte serà per camino o per carretera. Arranco pronte
Entres un moment a la carretera i al poc està el camí: l’agafo…però als 100m veig que serà un infern…pols, terra, relleu pedregòs…i aixi 24km
Me rajo, i torno a la carretera
Si em passa algo, em faig un esguinç…me pica un panal d’abelles….jo que sé….per aquí no passa ningú, ni tractors ni res….i dubto que hagi cobertura enmig de la “nada”….almenys per carretera passarà algun cotxe…o em faig gran, o m’estic fent un cagat, però cert que avui m’ha fet mooolt de respecte fer este camino en tot el sol….i tot sol….
Doncs això: 21km i a Lécera..sin más
Dos paissatges….o este, res treballat…
O aquest, en el blat plantat
He de dir que per a pensar es el millor escenari…no hi ha res per observar….jeje!!
Bueno….algun cop masos ja deshabitats…quina llàstima!!
I més planícia….es aquest cas terra no treballada….es veu que en aquest tipus d’agricultura, els terrens algun cop han de descansar…
Sobre les 2 hores caminant…entro a província de Saragossa
Nota: el paissatge és el mateix….eh??? jeje!!
I ja a Lecera. Veig que el ròtul del poble està al revés….no puc imaginar que un poble sigui tant paleto…invetigo, i es veu que les lleis agrícoles no són gens justes…llavors…els pobles per reveldia: fan això, fiquen el nom al revès
Lécera és un d’ells, evidnetment!!
Passo per lèsglèsia…
I ja a esmortzar: a l’hotel rural (que fot una mala pinta…)
Sols fan esmortzar de plat. Es veu que és típic per aquestes terres. La base del plat són pataques fregides i ous, i tu tries: oreja, callos, longaniza, etc etc…i vi…
Demano el platazo de grasa i aigua
La gent me mira mal…tots tenen a la taula vi, però són les 11 i encara me queda fins Belchite…13 per carretera o 19 per camí..així que molta aigua que fot un sol “del carallo…”
Au pos, ja en deposits aigua, panxa i mobil plens…cap a Belchite: són les 12 del migdia en una calor que mata: Segueixo per asfalt
Horrible, aborrit….13-14km feissims!!!
Ja estic al poble, són es 14.30
Entres pel Belchite Viejo, és a dir: el destruit per la guerra civil.
Es veu que en Agost de 1937 se va armar gorda aquí, i temps després los fascistes italians la van liar també
Copio/pego algo d’info que he trobat per les xarxes
Belchite, a la província de Saragossa, és conegut pel seu poble vell, destruït durant la Batalla de Belchite a la Guerra Civil Espanyola el 1937. Aquest poble en ruïnes s’ha convertit en un símbol de la guerra i un lloc de memòria, visitat com un “poble fantasma”.
La Batalla de Belchite, que va tenir lloc entre el 24 d’agost i el 6 de setembre del 1937, va deixar un 30% dels edificis destruïts. Els enfrontaments van ser intensos i van causar la mort d’aproximadament 5.000 persones, a més de ferits i presoners. El poble va ser pres per les tropes franquistes al març de 1938, després d’una segona batalla, i encara que es va construir un nou Belchite a prop, el poble vell es va mantenir en ruïnes com un recordatori de la guerra.
Actualment, el Poble Vell de Belchite es pot visitar i ofereix recorreguts diürns i nocturns, permetent als visitants explorar les seves ruïnes i conèixer la història del lloc. La visita inclou llocs emblemàtics com l’Arc de la Vila, que va ser un punt estratègic durant la batalla i, segons algunes històries, un lloc on se senten sons de trets i crits.
La conservació de Belchite com un poble en ruïnes és un tema de debat, amb crida a la preservació com a monument i per evitar-ne el deteriorament complet. El lloc ha esdevingut un testimoniatge de la destrucció de la guerra i un recordatori de la memòria històrica d’Espanya.
Bufff, impressiona
És tota una poblacció destrossada
No es pot entrar, està tot vallat, però ja vos dic: fa molta cosa passar per devant de tot això
I ja un cop bordejat (no es pot entrar) entres al Belchite Nuevo
De fet, s’ajunta el Belchite Viejo del Belchite Nuevo, aquí mateix….mire mireu…
Vaig a l’Esglèsia nova del poble, on en teoria està el meu alberg Parroquial, que segons Andres d’Andorra, no ha conegut a ningú que hagi anat…ai mare….
He anat trucant tot el dia i no contesta ningú al telèfon, tot i que Rafael el pàrroco el dia que vaig parlar em va dir que cap problema. Però també em va costar molts dies poder parlar amb ell…
Truco a la porta de a casa parroquial: surt Gildardo, que és el seu germà
La casa es superxula…que wai dormiré avui (penso)
Pos no…sortim i entrem a una porteta on està l’alberg parroquial
La veritat que per lo que fa falta i el puesto on és (parlant en termes de camini) no fa falta més.
Això si…brutet brutet…deu fer mes d’un any que aquí ningú ha entrat…
Ja en la clau, vaig a fer un beure i unes croquetes…i cap a casa
I rituals peregrina: dutxa i rentada de roba, descans i després a pegar la volteta i sopar
Ah! Abans he comprar aigües i esmortzar per demà.
Devant de casa meua (d’avui) hi ha una menió del Camino que estic fent!!
I també hi ha un PEIRON, on dieun que es el peirón més alt d’Aragó en referència a Santiago….que és això!!
I aquí l’explicació del PEIRON del Belchitianos….
Ara ja a sopar, vaig a l’hotel: primer uns vinets i una pizza de ternasco i rulo de cabra…una guarrada que me recomana el cambrer que és molt majet…no me l’acabo i me guardo un tros per a demà.
Au, a dormir al costat de la Casa de Deu….brutet però pared en pare en l’esglèsia….BOOOONA NIT!!!
