15/10/2021: Etapa 9: Vilanova de Arousa -Pontecesures – SANTIAGO DE COMPOSTELA: 25 km en barco + 28 km caminant
No hi ha pressa avui. El barquito de la Translatio surt a les 8,30.
Esmortzo a un bar. Vilanova de Arousa m’ha agradat. Tornaré.
Entrem molts al barco. Fot un fred de la ostia: 6 graus
Passem per les batees, tot molt xulo.
Aquí estan agafant els musclos de bon matí…
Fem la Translatio, el que la llegenda diu que va fer Santiago decapitat amb dos deixebles en una barca de pedra.
Natros anem “cagando leches”, on veiem sortir el sol….espectacular….
Anem fent pe mig de les batees. És aquí els musclos que diuen “estos són gallegs”….jejeje!!!
Passem pels Cruceiros fluvials, unics al món. Aquí els teniu…
Desembarquem a Pontecesures, a uns 3km de Padron.
Són les 10:30 i encara fot un fred “del carallo”
I ja cap a Padron en mig horeta.
Me dono compte que fa exactament 5 anys que vaig estar aquí: 15/10/2016, i ara 15/10/2021….quines coses…quines coincidències…
(ara sols falta que el 15/10/2026 torni a vindre….qui sap…jeje)
Passo per mateixos llocs de ara fa 5 anys
Vos deixo les comparatives….jejeje
(a l’esquerra: 20106, a la dreta: 2021)
….pel monolito de Don José Camilo Cela
Passo per l’esglèssia, on l’altar té el famòs “pedron” on van amarrar la barca de pedra….al pedron…..jeje (aquí 2021)
I de pedron….el nom del poble…PADRON, on abans era Iria Flavia…bueno, de fet, al costat de Padron està Iria Flavia. (i aquí 2016…mateix dia)
Vaig a cunyar la credencial. Parlo en la dona que està de voluntària….
Ostras!!! És la mateixa que me va cunyar fa 5 anys, i que vam tindre una conversa ben xula sobre la vida de Santiago!!
Me fa molta il·lusió….tanta que crec que deu ser de lo millor que m’ha passat estos dies….
Mireu quin estat estic que això és de lo més bonic que m’ha passat….
Faig un cafè, passo per devant de l’alberg on me vaig quedar el quinquenni passat, on “una bruixeta brasilenya” per imposició de mans me va curar d’un esgarro muscular…..
I ja com un tiro a pas militar arribo a Santiago. Arrivo molt ràpid.
Surto a les 12, i els 24km que hi han els faig en menys de 5 hores…
(no tinc ni fotos….)
Estic a punt d’arrivar, ja estic pels carrers de Santiago. Vaig tant perdut mentalment que passo per un carrer, on el semàfor es veu que estava en roig….on un cotxe va tindre que frenar i deixar els neumàtics a l’asfalt per quedar-se a un pam de mi…i no atropellar-me…
Jo ni m’avia adonat….
Quasi acaba aquí el camino….i qui sap si algo més…
I ja entro a Obradoio….
Quan entro…i ja van unes quantes…la sensació de pau, de felicitat, de tranquilitat, de puresa és total….és un dels plaers més bonics que he experimentat
En canvi….aquesta vegada….uffff…..bufffff, el neguit que ja portava tot el camino s’incrementa…i de quina forma…segurament (i així espero) la pitjoe entrada a La Catedral
No se perquè estic aquí. No sé que faig…
Vaig cap a la Tita a fer el checking. Després me dutxo i surto un rato.
Camino sense rumbo….vaig a la Alameda, on me quedo mirant al monument que van fer de As Marias!!
Maruxa e Coralia Fandiño, dos germanes que van ser maltractades en èpoques de postguerra…
Vos deixo aquí un enllaç per si voleu ampliar info: As Marias
Torno a Obradoiro. Me quedo mirant la Catedral des d’un porxo del Palacio de Raxoi. Estic molta estona.
Esta foto seria “la foto” d’este camino…
Vaig al Parador a fer un gintonic…bueno…tres gintonics…
Me saluden la familieta de la xica i els seus pares…que vaig vore fa 3 dies post Redondela…quina gràcia…fem una xarradeta.
L’alcohol, desgraciadament, desinhibeix…
Com ja vos he dit…d’un gintonic….he passat a tres…i clar…tot té el seu temps…i el sol ja ha marxat a dormir…jejeje!!
I després coses rutinàries…cantureles pels carrers…copes a Marte… i acabo a la Tita…
Hi ha llista d’espera per sopar…cap problema perquè pujo 20min a carregar mòbil i descansar…jejeje!!
Faig un polp i unes croquetes…i of course truita…
Acabo passejant per la ciutat.
Veig que a Instagram la meva amiga Gore ha compartit la foto que he penjat i fa un comentari….me toca….🥺
No marxo a dormir…segueixo passejant sense cap rumbo….
Passo per la sombra del peregrino com és habitual
Volta la catedral, que al ser any sant, any Xacobeo, està també molt bonica per la nit
Com és tradicional, baix als “porxens” del Palacio, última vista de la façana de la Catedral
Aquí a La Casa den Raxoi estan los tuneros, com és habitual!!
De odiar-los, a que en viu i a Obradoiro me facen gràcia!!!🤣
No sé quantes tunes aguantaran encara al segle XXI…suposo que la famosa de la Complutense de Madrid,…suposo també la de Salamanca…i per supost aquesta….
I ja cap a dormir!!
No ha segut el millor camino…bueno, de fet, ha estat el meu pitjor camino, però el camino, com en la vida, tens que trobar de tot.
Jo sols havia trobat gratitut i plaer personal aquí buscant fletxes…Suposo que ja tocava que sentigués tot lo contrari🤷♂️
Primer estava rabiós i decebut. Però el Camino és com la vida a nivell laboratori…i suposo que m’avisava que venien tortes.
(Això ho vaig entendre més endevant)
I colorin cororado, este camino se ha acabado.
Santiago: no te diré que ja no tornaré…però tardaré en tornar a voret🙏😉
Nota: a l’endemà damunt el vol se va retrassar moltes hores…i vaig estar a l’aeroport mirant com passaven els minuts….moooooolts minuts i hores
Ramon Moreno