
BOON DIA!!!
5.00 m’aixeco (crec que el primer) i a les 5.30 surto. Es de nit

Avui vull fer dia llarg, així demà tindré menys km’s fins Burgos
Les capitals les disfruto gastronomicament i sempre preferixo arribar pronte, fer una etapa de 20 i poc i arribar per dinar ja dutxat i tot amanit…i al lio

Fresqueta i tot be.

Al poc…canvi de Comunitat!!
Adeu La Rioja!!
Hola Castella i Lleó

Nota: Castella i Lleço és la Comunitat en més km que té el Camino Francés
I ja a esta nova Comunitat, província de Burgos, adeu a les vinyes!!!.
Ja en terme de Castildelgado, i l’ombra que m’indica la correcta direcció del Camino

En res, encara no són les 7.30, a Viloria de Rioja, poble natal de Santo Domingo de la Calzada

On a la plaça del poble està el seu homenatge…

I au…a seguir menjant-mos els km’s….

Penjo la foto del canvi de Comunitat a les històries…i al res…tinc esta notificació…

Uff!! Intento pensar i no me’n recordo qui és…però pel que se veu, me segueix a Facebook i se’n recorda de mi….jeje!!
Abans d’arrivar a Belorado, me sento: Ramooooon!!!!
Són Celeste i Mar…porten bon ritme i m’han agafat
Nota: el ritme es important al camino…
M’explico: Avui jo vull fer més de 40km…meeees…
…i elles faran 20km
Llavors…el ritme de cadascú és el que toca🕺🏽😉
Jo vaig al ritme de saber que faré 43-45km….tinc que dosificar…i elles van més alegres….saben que descansaran en les pròximes 2h
Camino en les benvolgudes Mar&Celeste fins Belorado, on esmortzem junts
Com sempre…truita…i com és hora d’aquarius…pos aquarius!!

Que moooones, són bona gent.
Surto. Elles se queden
No són ni les 10 del mati i a elles sols li queden 5km mal contats…se queden a Tosantos
Abraçades en molt de carinyo. Sabem que ja no mos vorem
Estes coses passen al camino, i se gestionen en naturalitat…bueno…i s’abraça ben fort, sabent que les dos parts ho sabem….ahí entra el llenguatge «no verbal», de vegades tant important com el verbal….
I jo ja al lio, a la meva maraton personal
Encara no porto ni la meitat, i ja es nota el relleu que falta poc per arribar a Burgos…planitut i cereal…sec…

…i de vegades algo de verd….

Vaig fent, aplicant la meva norma de cada 1-1.5h descansar, hidratar-se i anar al ritme que toca
Gestiono saber on dormiré….Maaaaal….Molt mal
Vilafranca Montes de Oca está a 28km aprox, on no me quedo
San Juan d’Ortega, que el tinc a 40km no hi ha cap plaça: ni alberg ni hotel
Pròxima parada: Agés, a 43km: res tampoc, sols possibilitat alberg public però resevant en web Expedia (que no ho he comprés massa que un públic gestione des d’una web)
Atapuerca: a 46km, res peroooo res…mareeeeee (bueno…una habitació doble a un hostel que de moment dic que no perque me sap mal agafar dos places)
Acabo reservant al public d’Agés…almenys…algo és algo…
I ara a seguir
Paro a Vilafranca de Montes de Oca sobre les 13h.

Descanso i carrego tot: bateria, peus, aigua, estomago…tot

Ara hi ha lo pitjor de tot el cami….a estes hores: Montes de Oca-San Juan de Ortega: 12km sense res damunt de 29km fets i a les 13.45h fins les 16.30…que és tot solana ara…🥺🫣🫣
Travessar les montanyes de Montes de Oca a estes hores i del tiron despres de quasi 30km
Arranco!!
Trobo (gratament) algun raconet de sombra pel camí pujant, este trosset…després ja tot sol!!!

I ja planejant, en el mig del no res….sense trobar-me a ningú durant una hora…veig dos persones…que una porta un paraigues
Pero damunt, el que rep la sombra…ES UN NEN DE 8 ANYS!!!!!🤷🏽♂️🫣🫣

Les 15h de la tarde…pujant el Monte de Oca…un neeeeeen?
Per supost, a la seva altura, xarro
Es Shasha, una holandesa afincada a Andorra, mare de familia de dos nens, yonki del camino com mimendalerenda…que porta al gran John, de 8 anys, al camino🫣🫣
Però es que el van fer l’any passat!! Van començar a Ronscesvalles, i ara el segueixen des d’on el van deixar!!
Res, xarrada en ella dels caminos…de tot un poc
Passem pel Monument als Afusselats de la Guerra Civil…li expliquem a John

Després fem la arxifamosa baixada i pujada a estos Montes de Oca

I ja els deixo i segueixo al meu ritme, abans foto de rigor😉
Nota: ells han sortit de Belorado, i van fins a Atapuerca, on sols han trobat una habitació doble me conta….me ric i dic que és justament la que jo habia rebutjat…mira…mos fa gràcia estes coincidències….
Buen Camino Família Bonica

I patint…patint bastant…per la calor i perquè ja estem per damunt dels 30km…i per a mi…30-34km be…però ja més…comencen a pesar.
Cada km encara més, és exponencial l’esforç i agotament
Pos això, pista en lo sol de migdia i cap a San Juan de Ortega

I ja al puesto!!
Per supost paro al primer bar…dos acuarius i aigua i descans.
Encara me queden 4km
Passo a vore l’Esglèsla de San Juan De Ortega

On està la seva cripta

Son quasi les 17h, arranco cap Ages!!
….i…..
Ostiaaaaa!! No porto los palos🥺🥺🥺
Estan al primer bar…ohhhh!!!
Són apenes 200-300m….però seran 500m extres, que a estes hores i en 40km fets…no abellixen reeees!!!
Ups!! Si arriben a estar més lluny…me’ls deixo
Au, mig kilometres extra i ja ara si cap a Ages
Paissatge bonic, tot siga dit

I ja a Ages: poble de 50 habitants, en té dos albergs privats i el públic, que entre els 3 fan 90 places mès dos cases rurals.
Es a dir: dormen el doble de peregrins que gent viu
Jo vaig al públic que era l’únic que he pogut reservar (i pel portal Expedia…pa cagar-se)
Ho porten una gent molt rara
Després m’he enterat que estan com si fossen d’ocupes…m’explico…tenen la consesió municipal, i no paguen, i no marxen
La cosa ja està en temes judicials, acabaran als tribunals…però mentrestant, l’ajuntament no pot fer res…quins collons estes lleis d’ocupació
O sigue: el poble té un alberg municipal, que no pot explotar, i si ells donen mala imatge, és mala imatge per al poble
I mentrestant, ells no paguen, i van cobrant dels peregrins que sempre està ple!!
Espanya….en fi…!
Dit això, en mi s’han portan correctament
Ja checking fet, llitera agafada
Nota: logística per netejar i estendre molt deficient…però ja vos he dit que són gent rara
I ja a pegar una volta: vaig al bar de l’altre alberg (on me conten les xafarderies de l’ocupació que abans he dit)

Ara a pensar en sopar: a l’alberg d’ocupes passo…ademés, el bar que tenen, moooolt mala pinta…com ells…
Tenia apuntat l’Alquimista de bo: tancat…aiiii
Però a l’altre costat de l’Alquimista: la Rustica Caravan-Bar: una hamburgueseria a un antic estable….Superxulo

Es pronte i estan sols. Me faig una altra cervessota en llima….beguda també oficial dels meus caminos!!!

Nacho es l’amo. Parlo en ell i el seu equip. Molt bona gent
Parlem de quan vaig estar 2005 i referenciem del noi que tenia un alberg i criava gossos….se veu que era un altre perla, i ja no està…jeje!!
I ja a sopar: me deixo aconselar per ell: mitja ració de les seves braves

En el seu millor vi: un Verdejo (no soc de Verdejos, però cert que estava «canyon» este)

I per després una bona burger de buey. Me diuen que dels bueys que he passat per devant arribant a San Juan de Ortega

I ara una bona copa de vi de la DO Arlanza, DO oficial des del 2007, entre la provínica de Burgos i Palencia, en la vall del riu Arlanza (d’aquí el seu nom). Per tant, vi de proximitat, així m’agrada!!

I de postre, un bon pastís de formatge

Avui m’ho he guanyat tot!!!
En res s’ompli a tope

…i aquí Nacho (el de la barba blanca) agafant nota i aconsellant a la taula del meu costat

Jo ja en la faena feta. No hi ha res al poble. Vaig a dormir
Estic casat
Jornada maratoniana, al rellotge me diu que al final del dia he fet quasi 50km i 74.000 passos
(volia fer això, per tant, cansat però content)

Bona niiiit
Nota: a la 1 del matí me desperto dels ronquits
Esta prop de la meua llitera…molt prop…
Damunt de mi
Un buey, bueno millor dit…un manso de 150kg suat recitant la Traviata en Fa Mayor…la mare que el va matricular
Impossible dormir
Estic a una habitacio petita, que dona a un replà on pots accedir a la sala gran, on esta la resta.
Ahí ningú ronca però totes les lliteres plenes
Torno al meu llit
Agafo el «colchó» i cap a l’altra sala
Me fico al mig, al terra, contra una pared, únic lloc
Ara si, a dormir
BONA NIT!!!
