Avui dia llarg. L’etapa natural és Calahorra-Alcanadre, de 21km.
Ja per sí és dura pel fet de no tindre cap poble (tot i que el relleu és pla)
I pròxim poble és Arrúbal a 15km més, també sense res
Faré tirada llarga perquè així demà tinc menos per Logronyo
5.50 i ja estic al carrer
Passo per l’esglesia de Santiago….adeuuuu!!!!
Clareja i fa fresqueta, que be.
Passo pel mateix termòmetre que fa menys de 8 hores marcava 39ºC….i ara 18ºC….quian surt el sol….collooooons com va l’animal!!
Vaig buscar ahir a la nit quin bar obria a les 6 del matí, i un bar justament el camino passa pel carrer del costat….doncs cap allà a fer el cafè!!
El camarero me pregunta: peregrino Resulta que és un dels meus…jajaja
Està dins de l’Assossiació d’aqui de Calahorra i anem xarrant de tots los caminos
Pos au, selfie en ell😉
Sortida de Calahorra, on l’última rotonda hi ha un monument a la Creu de Santiago, emblema del Camino de Santiago i dels peregrins.
Està enclavada en una roca simbolitzant la fermesa de la fe i del camí del peregrino
Nota: no és que siga molt sabut….és que ho he buscat per estos internets…..jeje!!
I ja l final de Calahorra passes per l’hospital…i just devant el Tanatori…Que mal rollo anar a este hospital si monten in tanatori al costat🤷🏽♂️🫣🫣
Ja en marxa….me giro….i per detràs de Calahorra ara surt el sol…avui he matinat més que ell….ieahhh!!!
Com he dit: 21km sense res
Són les 7.30 i mireu encara l’ombra del peregrino
Passo per terreny de vinyes….mooooltes vinyes…estem a La Rioja
Vaig fixant-me en la floració dels raïms
Porto botelleta extra d’aigua i vaig bebent….importantíssim super hidratar-se al camino
Camí terrós al costat de les vinyes
Fins arribar a l’autopista, on se perden les fletxes….
Un parell d’equivocacions i cap atràs…on camp a través engantxo en el camino
Mal senyalitzat. Si no portes GPS i aplicacions impossible seguir!! (també s’ha de dir que hi han obres…clar..)
Però es nota que es un camí zero transitat, a diferència del arxifamòs Camí Francès que cada intersecció hi ha una fletxa.
Entro en pararel a l’autopista, ok moments el camí deixa de ser camí per ser “malea” i després torna a ser Camí
Més tard, abans d’arribar a Alcanadre he trobat Mariano, on reivindica que no cuiden aquella part del camí, i té raó. Deixo la seva explicació…que és una tema de Juridiccions…aquí va l’explicació:
La Jurisdicció Alcanadre cuida el Camino (i dono fe), però a l’altre costat de l’autopista (d’on venia) és de la Jurisdicció de Ausejo, una terreny enorme, i que no cuiden el camino. De fet, els que fan el Camino en bici ho tenen impossible aquell tram
L’explicació hem coincidit que com el Camino no passa pel poble però si pel terme…doncs els és igual.
Ah bueno: vos conto com he conegut a Mariano, que l’he nombrat i no vos l’he presentat:
Un cop travessat autopista per dalt i anar ja direcció Alcanadre (4-5km) me cruso en un tot terreny. Es para i em pregunta si soc peregrino i si faig el Camino (recordem que és el Camino de l’Ebre molt poc transitat….gens…)
Al dir-li q si, baixa del cotxe i me diu que me vol fer un regal: Tenia una bosseta d’anous, i me dona dos. Este és el regal…que monoooo este senyor!!
Jo li agraeixo si me deixa fer una foto en ell
Comencem a parlar…de tot un poc…economia local, el seu treball, la jubilació, les espectatives de la juventut…res, una bona converació en un bon home. Hi ha gent bona pel món, i quan te la trobes és molt reconfortant.
Li dic on vull arribar avui, ens abracem i ell segueix el camí (anava a vore una finca) i jo cap al poble.
Pos bueno…als 5min aprox sento un cotxe d’esquenes i para al meu costat: era Mariano, per dir-me que me quede a Alcanadre, que fins Arrubal son 15km més i que “oye Ramon, que a mediodía aquí hace un bochorno que vas a sufrir, por eso he vuelto, que no quiero que sufras”
Aiiii que boo este home!!!
Li dic que m’ho pensaré i que li agraeixo molt. De fet, he dit una mentira (ja ho tinc pensat que segueixo) però una gran verita que li agraeixo (li he agraït moltsíssim que hagi pensat en mi i hagi reculat)
Mira, són tonteries, però estes cosetes donen sentit al Camino, donen sentit a fer les reflexions posteriors que jo faig. DOnen sentit a pensar que perque no creure que hi ha gent bona…perquè la hi ha!!!
Per tant: Gracias Mariano por tu generosidad😍😍
I ja al poble!! Google maps diu de 3 bars, els dos primers tancats🫣….queda l’últim…ai ai aiiiii…..i si…obert😅😅
(Mariano ja m’havia dit que avui dilluns era mal dia)
Arribo en bateria justa (del mòbil) i la fico a carregar (per això de lo que ara vos contaré no tinc foto)
Demano un pintxo truita i un aquarius…esmortzar oficial del camino per a mi. Me treu lo demanat, panera de pa, i una cassoleta de primentonets cuits trossejadets en oli…
Ohhh que be!!
Li foto el pa ple de primentonets i l’oli!!!
Pos resulta que eren una classe de primentons mooooooolt picants, que la gent agafa un trosset o una mica d’oli per acompanyar a la truita🤷🏽♂️🫣😂😂😂….
La cambrera flipava…i els dels costat encara més…tots mirant-me!!!
Però és que sabent-ho ara, he tornat a fer el mateix en el següent mos…jajaja!!
El picant, a part de tolerar-lo mooolt, m’enxisa
Així que casi me foto la cassoleta😅😅
Ara ja, mòbil carregat. Són casi les 12 i ja fot foc….calor terrible!!
Serà final dur….arranco!!
El camino va entre el riu Ebre i la via del tren: 15km
Algun moment el camí desspareix i passa a ser purament “malea”
Cames esgarrapades i sensassió de…collons a vore que passa aquí…inclús pensant….per aquí tinc que seguir? ai ai ai…..jejeje!
Però al final torna a ser camino
Nota: això me va pssar en este tram un parell de vegades a saco i un altre parell mig-mig…i com tot en la vida, en esforç i perseverància s’arriba allà on un vulgue…
Seguim pel costat de la via a la ma esquerra…
…i per la ma dreta l’Ebre. Aquí si que es impossible perdret…o t’atropella el tren, o cau al riu…jeje!!
Aquí la foto mirant darrere…no se si s’aprecia que vas entre riu i tren
Ara ja 3-4 km per planícia de blat….i al final…Arrúbal🫣😅
Poble menudet però en un alberg brutal
Parlo en Asus (ja habia contactat en ella ahir). Són les 14.30 i passo pel bar del poble.
Me quedo, faig pintxo truita +1906 i cap allà, i així no cal tornar per dinar…faena feta!!
Me diu que ja vindrà després i me diu un codi per agafar la clau de la caixeta i que tinc company irlandés…mira que be!!
Vaig, no hi ha clau, la té l’irlandés dins🫣🫣
Truco i m’obri
Es Martin, un home de 75 anys que va començar des de Montserrat. Està fent El Catala + Ebre + Francés….Que bo!!
Quan veig esta gent, els admiro
Són el meu foco
Si ells ho fan, jo també ho faré als 75 anys😉
Parlo en un rato en ell .Després apareix Asun, la dona que porta l’alberg. Paguem i xarrem un rato en ella
Li doc que fa 9 anys vaig vindre en versio families
Li ensenyo les fotos que tinc i busquem al llibre de registres. Me torno a trobar
Quina gràcia!!
Llegim: donavem les gràcies a l’alcaldesa Nieves, la recordo….pregunto per ella: me diu que està lliutant a un cancer duríssim de fetge i tocat de pancrees. Que està molt primeta (era una donarra), i que ja no és alcaldesa…clar
Que li vagi molt be la guerra🙏🙏🙏
Sobre l’alberg, doncs «más de lo mismo d’estos dies»
Vaig als mateixos puestos a certs llocs. També tinc que dir que si o si tens que morir a estos albergs, són els únics…jeje!!
Aquí una mostra.
ARA…
FA 9 ANYS…
I poca cosa més. Passejada fins al polideportiu on estan les piscines
I a sopar pintxos de truita altre cop. El poble és literalment un carrer…este!!
Abans me faig una cerveseta a la terrassa. No hi han taules lliures. Me sento en una parella de abuelets, i parlo en ells…jeje
Sopar? pos el menú oficial dels meus caminos…jijiji!!
I ja cap a l’alberg. Trucades i a dormir