Booon dia. He dormit be.
Avui etapa curta…on dubto encara si la faré llarga.
Rutines del peregrino: recollir en silenci
Me despedeixo de Martin Ell també va a Logronyo però va a um ritme més pausat, el ritme que li correspon, el rimte que ojalà vagi jo als 75 anys com ell🙏🙏
Me regala una madalena i una taronja. La gent és bona
Surto. 6.15. Fa fresqueta.
Me giro cap atràs i surt el sol
4km i ja a Agoncillo.
Passo pel Castell del mig del poble. Curiós la fosa q encara la conserven.
Són les 7 del matí en punt i encara fa fresqueta…que be és matinar al Camino!!
No hi ha bar a este poble….ohhh!!!
Veig per google maps que a la sortida ja quan arribes a la nacional, hi ha un hotel-restaurant però 400m sentitt oposat a les fletxes….cap atràs…
Pos res….pos atràs🤷🏽♂️
800m extra per un cafè? I taaaaant!!
A més, avui és dia curt
7:30 esmortzant i 6km fets
Bar d’aquestos de carretera que està a reventar de la gent treballadora que fa el cafè abans de la jornada laboral!!
Sortida aprox les 8 i sols 14km del tiron, no hi ha res
Arranco….
Fent camí consolido que me quedo a Logronyo ciutat, no seguiré. No cal més
Gestiono reserva alberg d’avui i la tornada en blablacar de Burgos a Tudela per diumenge. Tot be
Camino entre vinyes i perfil pla de camins terrosos i alquitranats.
Com a excepció d’aquest paissatge, veig una plantació enoooorme (crec) de kiwis
…a part de camí de terra en paral·lel a l’autovia…
Anant fent camí, ve per detràs estos carros elèctrics per a gent gran, que arriba a la meva altura.
És Jose Luis, un home que conta que ve d’arreglar la seva vinya
I que va en lo “carromato” este “porque la doctora me ha dado unas pastillas y que le ha dicho que no conduzca mientras tanto”…por eso voy con este trasto….😅😅que bo!!
Passejem tots dos. Parlem del vi
Ell fa vi a casa…i jo també…clar!!
Tots dos en poc volum
Parlem del procediment que usem cadascú
En resum 5-10 min en este bon home en una bona conversa
Ens despedim i ja marxa cap a casa
Petit descans i ja recta final, anem caminant….
Me quedaran 4km i es molt pronte
Abans d’entrar a ciutat, passo per un parc que el recordava molt. Quina gràcia
Aquí recordo que vam jugar molt de rato fa un anys en los xikets!!
I ja a ciutat.
Passo per la facultat de Químiques…mira…m’ha fet gràcia
Nota: entrar a les gras ciutats fins al centre és lo més feo de tots los caminos . ens de paissatges tranquils i passes a semaforos, carrers sense cap interés, passos cebres, rotondes…i aixi de vegades 2-3km…que és mig hora (o més) aborrida i que no acaba mai
Res…arribo ja al pont d’on venen del Camí Francès des de Roncesvalles cap aquí i entres al centre
És a dir: on s’uneix el camí des l’Ebre al Francés….és a dir: on jo acabo este camí solitari i passo a un altre camí
Nota: este anys caminaré 8 dies: 4 acabant l’Ebre i 4 de Frances
En realitat és com fer dos camins o dos vivències ben diferents
Fins ara soletat absoluta i indicacions justes…justíssimes alguns cops
Ara gent, motxiles, fletxes a tots los puestos, “monolitos” de km que falten cap a Santiago, etc etc
Nota: satisfet d’haber arribat fins aquí
I ja cap a l’alberg. Primer passo per l’esgèsia de Santiago
Són les 11:30h i obrin a les 13.00h
Però ja quan he reservat Rafael m’ha dit que el truque, que m’obri i me deixa aparcar la motxila i els pals
Pos tot be
He agafat un alberg cèntric i nou, obert en 2025
Deixo la bossa i els pals i marxo
En res, a la Catedral
Sentiment semblant de quan vaig arribar a la Catedral del Pilar
EMOCIO😍😍
MOLTA EMOCIÓ
De fet, tanta que no puc parar de plorar (ni ara que ho estic escribint recondant-ho)
Els que me coneixeu sabeu lo molt que vaig patir de les meves hèrnies als 18 anys…als 20 anys…als 25 anys…i quasi tota la vida
De fet, camino com puc, per tot lo patit
(Ara estic be….fa anys que treballo este tema i me cuido i estic be)
Però moments com este, que veig que pas a pas, xafada tras xafada, he vingut aquí des de casa…me crea emoció
Penso que si ho intentes, i creus en tu…pots🥺💪🏽
Moltes coses passen pel cap…de tot…vivències, moments, pensaments, agotaments, resiliències, caigudes, aixecades, esforços, sacrifici, solitut, més caigudes, més aixecades…mooolt de tot!!
…i…EXPLOTO….i…PLORO!!!
Ploro d’emoció perquè entenc que és el meu reconeixement al meu esforç
Suposo que és difícil explicar-ho be i més encara d’entendre-ho
En resum: gran moment que me quedo per a sempre
Xute d’energia i força per a voler ser més feliç (feliç perquè ja ho soc…molt)
Res, moment “tontorron” fet i a fer enoturisme😉
Vaig al Tizona, bar a 1,2km (mes de tornada pos 2,5km extra) per menjar-me una truita de pataca…😅🫣
Tenen el Premi de Millor Truita en Pataca Espanya 2022
(Ja habia anat pero estes coses no cansen😜)
I clar…pintxo
Re…pintxo….
I tri…pintxo…🫣🫣🫣
M’agrada massa la truita…jeje!!
I res…ja cap al centre
Passo per Laurel
Me reservo per a la tarde, ara massa fart
Però si que me queda un “budellet” per fer un vinet riojano i unes croquetes al Umm
on vam ser finalistes de la millor croqueta de pernil del món a Madrid Fusion
I ja cap a l’alberg, abans foto del km 604 de devant de la catedral!!
Checking i dutxa. És un alberg modern i net. Rafael me reserva una habitación de dos
Deixo el video
Parlem un rato….
De tots els peregrins, soc l’únic nacional, tota la resta extrangers
Cada cop (excepte als mesos d’estiu que omplim el camino d’espanyolitos xarradors i malcriats) el percentage de gent extrangers és molt superior a la nacional.
Descans i esta tarde a rondar altre cop la ciutat. Segueix fent foc. Surto quasi a les 19
Vaig a l’altra de riu Ebre a Bodegas Franco Españolas
(Quina gràcia, crec que en tot el Camino de l’Ebre no el travesses…i ara si, ara estic a l’altra banda del riu…)
Faig tard a les cates coordinades, habien cates a les 18h i ja he fet tard.
Faig una volta per la bodega
Les instal·laccions són molt xules, a La Rioja tenen molta història els cellers
…i a més, s’està fresquet…i tenen vi…jeje!!!
Aquí registres de sous i economia dels inicis…i les primeres ampolles de gran qualitat…
Pos res, vinet al wine bar, que per cert, com el celler, un 10 a les instalacions, espectaculars
Faig el vi més premium dels blancs, un blanc del 2018 en barrica
La veritat? se sembla molt al meu Vinta Marina embellit en fusta
I d’ahi cap al centre. Creuo altre cop l’Ebre. Trucades, se gent volguda, reconforta…mooolt!!
I ja al casc històric….i passejant passejant…veig una cara que mes sona…
– Juan?
– Ramon?
Jajajaja….Quina gràcia!!
Es Juan de València, l’amic de Jesu i Chals
Està per un congrés del seu: el món dels fitosanitaris.
Fem videotrucada en la nostra gent….quina gràcia!!!
Mira…me passa molts cops que acabo veient gent a diferents puestos. Pot ser perquè he viscut a molts llocs…he tingut una vida com los xikets del circo….cada cert temps canviant de lloc per viure….mareeeee….
I au, ja a la Calle Laurel a fer pintxos i repintxos, aquí reportatge d’alguns moments….jeje!!!
- una guarrata en un vinet…
- uns torrenzos en una 1906…
- una miniburger da vedella madurada en una altra 1906…
- los arxifamosos «champis» de Laurel…
- la calle Laurel (tinc que dir que no s’estava molt agobiant….s’estava be)
I ja a les 22 a l’alberg. Tots dormen. Jo tardo una mica més.
I ja a dormir