Etapa 1 (23/05/26): Tudela-Alfaro: 23km
Wauuu!!!
He dormit del tiron…fins les 6.00 del despertador
Que beee!!! (Porto unes setmanes dormint mal)
Cafè dins l’alberg (estic sol) i arranco sobre les 6.30…
Primer pas i…gallina de pell (com diria Johan Cruyff)
Arranca camino 2026
Avui etapa normal: 23-24km, que puja Ebre amunt….com tots els dies fins a Logronyo!!
Surto en el sol detras….reflexant el riu….paissatge bonic!!!
Sols tenim un poble al mig, Castejon, que està a 18km
Així que poca cosa al mig. Dos parades tecniques de 5’ per descansar (una de les meves regles, junt a la sobrehidratació i anar al ritme que mana el cos)
Es terra de verdures….i així ho diu el paissatge….passo enmig de camps de carxoferes
Nota: moltíssimes mosquetes petites que s’apegaven a la cara….molt molest alguns moments…que pesades…redeuu!!!
Vaig per cami i algo de carretera entre la via del tren i el riu Ebre…i la meva sombra com sempre per devant de mi…
Passem de camps treballats a camps sense res….la despoblació també existeix en termens agrícoles….entenc que en terra intermitja entre poble i poble no deu ser tant rentable anar a plantar verdures, pels costos dels tractors, etc’s
Via del tren i alguns indicadors de tres vies:
- Camí de Santiago de l’Ebre (el que faig)
- Camí GR de l’Ebre: que va de Reinosa fins al Delta, i en este tram coincideix al reves
- Camino Igniciano, ja el comentaré més endavant, però també és un camí de peregrinació religiosa
Són poc més de les 10 i ja a Castejón: a esmortzar
Pintxo de truita i croquetes: lo que més m’agrada…clar…me provoquen…🫣😅🤣
Faig temps, descanso, perquè en menys de 6km estaré a Alfaro. A la meva taula se senta un home molt gran (me demanen permís), li porten l’esmortzar en molt de carinyo, sembla que deu ser l’amo del locl, o algú molt estimat aquí.
Podria seguir, però me desquadro per arribar en certa llògica a Logronyo, o fer avui mooolts km’s.
Tinc que apendre a no fer tant. Aquí i en la vida😉
Ho faig….biennn pares…i en la vida? pares o continues sense pensar? Molt de treball en la vida encara per fer-ho tot be….jeje!!!
Surto del poble. Dies de molt de sol. Passo per un celler
On les taulades estan plenes de cigonyes
Totes aquestes terres són terres de cigonyes….així que ni Paris ni osties que mos dien de menuts….los xikets….si venien de les cigonyes….venien d’aquí…jeje!!
De fet, a Alfaro, que ara aniré, ja li diuen que es la ciutat de les cigonyes!!
Passo per devant, on diu que va ser un dels cellers més grans de les primeres èpoques enològiques, i inclús va ser abans una farinera molt important…i inclús pressor en el franquisme…
Copio/pego el que ells se diuen:
Nuestra Bodega se ubica en la Ribera del Ebro, situada en un emblemático edificio centenario construido entorno al año 1900 en lo que fue la antigua fábrica de harinas más importante de la zona norte.
Seleccionada por National Geographic como una de las mejores actividades enoturísticas destacando literalmente, entre otros aspectos:
“uno de los mejores rosados del mundo”; y “éxitos sin más secretos que el de la honestidad y el de las ganas de contar todas las peripecias entre viñas y barricas”
Cárcel durante la Guerra Civil y años posteriores. En la actualidad en el edificio (catalogado como patrimonio local y cuenta con la mayor concentración de cigüeña blanca de la zona) se producen, de forma artesanal vinos con certificación ecológica criados en barrica nueva de roble francés y americano
En resum….un edifici emblemàtic
Surto…un ratet caminant…i aquí la primera comunitat de veïns de cigonyes, 4 altures, segur que fan reunions de comunitat….jeje!
…i ja ens despedim de Navarra….
….per a donar la benvinguda a La Rioja.
Se nota, passem de paissatge de verdures a vinya, radicalment….tal qual…ja estam a La Rioja!!!
Falta poc per destí final. Passo per una altra comunitat de veïs….aquesta en unaplanta més….5 pisos….que bèsties!!
I ja a Alfaro. Entro.
La primera rotonda està l’estàtua d’un peregrino per Camino de Santiago….
…i a l’altra banda un altre peregrino del Camino Igniciano
Fa gràcia perquè fa 10 anys ja vam estar aquí mateix….mireu mireu….ma filla i sa mare a la mateixa estàtua
Ja he trucat abans a l’alberg, obrin a les 13. Falta quasi una hora.
Vaig a fer turisme un rato: Catedral, un altre cop, com ahir, gent mudada…resulta q aqui i ara fant les Comunions
Quina gracia, engantxo tots els sacraments!! Aqui preparant la festassa!!
Demà tocarà bateig o boda…fijo!!!😊
Després al mirador de Les Cigonyes, on veus la teulada de la ple de nius de cigonyes.
Alfaro pressumeix de ser la “Capital de Las Cigüeñas”….una barbaritat de nius…
I ja cap a l’alberg, on està l’hospitalero Jose Antonio, de Menorca
Tio de pau, fem la xerrada
L’alberg és dels pocs que queden de la voluntat, és a dir: simplement deixes en un sobre el que vols.
Nota: si aneu a un d’aquests, per favor, deixeu almenys el que val un de normal, si no, al final, s’acabaran
Hi han gastos: aigua calenta, llum, netejes, etc etc
Me deixa usar la rentadora sense pagar
Me diu q va sobrar menjar d’ahir d’una anglesos, acabo acceptant la invitació
Són espaguetis en llentilles…🫣
Me diu que vam comentar que era una recepta italiana
Evidentment ho busco (soc xafarder😅)
I si, vos deixo la info
Pasta i lenticchie: És una recepta tradicional italiana, molt casolana i típica del sud d’Itàlia, especialment de regions com ara Campània i Puglia. El nom literalment significa “pasta i llenties”.
Descanso. Fa molta calor
Ha vingut un peregri (un home gran, i en esta calor i a estes hores…mareee🥺)
Fa el Ignaciano, que va al revés, és a dir: ha fet l’etapa meva de demà: Calahorra-Alfaro
Nota 1: L’Ignaciano és una ruta també de peregrinació que va del Santuario de Loyola (Azpeitia, Guipúzcoa) on va neixer el Sant i finalitza on va viure final i morir, en la Cueva de San Ignacio en Manresa
Tot el tram del Camí de l’Ebre cooncideix: Fletxes grogues cap a Santiago i fletxes rojes cap a Manresa
Nota 2: si voleu més info o el voleu fer: https://caminoignaciano.org/ca/
El senyor es diu Emilio, un peregrino. Es vasco i traumatoleg jubilat. Tenim una bona conversa
Comencem parlant del pes de les motxiles (la d’ell pesa molt i està curiós per la meva) i acabem parlant del meu tema esquena (justificació de la búsqueda del poc pes)…i de la meva salut…operacions, reoperacions, tornillos, etc etc
Flipa, me dona l’enhorabona a com soc jo als 50 anys. No dona crèdit. M’emociono….molt
Gracias Emilio!!!
De vegades, fa falta que gent te reconega aquell treball i aquell esforç que quasi mai se veu i que tant costa i segueix costant de fer…
De fet, és un tema que el tinc en ment cada dia, cada minut de la meva vida….i se que tinc que treballr-ho sempre ….
Nota: la meva psicòloga me va dir que es just saber acceptar els elogis, per tant, treball fet…
És a dir saber donar…però també saber rebre.
…i seguim parlant de coses xules, junt a Jose Antonio l’hospitaler. Llàstima que fa el camí contrari al meu, i demà cadascú anirà oposadament.
Surto. Fins ara era foc. 35graus i sol rabiant
Passo per la pressor d’Alfaro, ara alberg juvenil
on fa 10 anys vaig estar en el camino de families en bici…és tot molt graciós!!
Tinc una trucada i vaig passejant pel poble parlant.
Després marxaré a vore la final de Champions femenina del Barça contra Olympique Lyonnais
Veig la segona part. Guanya el Barça 4-0
Fa gràcia, ja que vaig vore la semifinal fa un parell de setmanes al Camp Nou
Surto i a la plaça de l’lesglèsia fan un concertillo una banda de 4: guitarra, acordeó, bateria i veu
Mireu el video
El bateria: no té ma…però és el bateria!!
Te la baqueta envenada (amarrada) a lo que té de braç
Buuuuffff!!! Me toca la fibra, moooolt…
Quina lliçó de vida en tant sols una imatge👏🏽👏🏽
TOT ES POSSIBLE SI UN HO VOL….PERÒ TOOOOOOOT!!
Sols s’ha de voler, i s’ha d’esforçar-se, això si….i moooolt!!!
I ara a sopar. Tinc taula reservada al Morro Tango, el “en teoria” el lloc més gastronòmic d’Alfaro
Copio/pego l’entrada de l’instagram
Nit a Alfaro. Sopar gastronomic al @morrotango
Carta simpàtica i una bon resgistre de vins com ells diuen a la carta “de aquí” (DOQ Rioja) i “de allí” (resta)
PICADETES (kit típic meu😅)
1️⃣Ensaladilla russa
2️⃣🥂Un tempranillo blanc riojano
3️⃣Braves i croquetes
4️⃣🥂Un Louro, godello del nebot dels Palacios
PRINCIPAL
5️⃣Callos (ho sé…igual no tocava…però lo golòs de cullera me xifla😅)
6️⃣🍷la Montesa dels Palacios
I ara cap a l’alberg. M’estaven esperant Jose Manuel i Emilio….Que monooos
Emilio ja estava a l’habitació, mos diem la bona nit. Me quedo en Jose Manuel, i acaba contat-me la seva experiència, com ho viu i tot de ser hospitalero, i els seus nous projectes…de fet, estic fent jo el paper que toca d’hopitalero, que és escoltar als peregrins de les seves inquietuts….
Que bones estes coses que té el Camino
Nota: entre altres coses, me conta que vol fer el Camino dels 88 temples japonesos…Mmmmm…
De fet, ell també ha vist la meva cara quan m’ho explicava…ai mare…i si este Camino me crida? Ai ai ai….jejeje!!
(Li he fet la foto al llibre per com a mínim….comprar-me’l)
Bona nit!!
Demà més i millor