Macabeu

ORIGEN I EXTESIĂ“:
Diuen que el nom ve de la tribu bĂ­blica dels Macabeus.
Però sembla ser que els orĂ­gens ve de la conca de l’Ebre, altres diuen que els seus orĂ­gens sĂłn a la zona de València. Sigue el que sigue l’origen, Ă©s un raĂŻm conreat a les nostres terres.
Aquesta varietat habita abundantment al nord d’Espanya, amb els segĂĽents noms:
– Macabeu: Catalunya i València
– Viura: per terres de La Rioja, navarreses i aragoneses
– Alcañon: al Somotano
Considerada varietat principal en les denominacions d’origen Calatayud, Conca de BarberĂ , Costers del Segre, Navarra, Penedès, Rioja, Somontano, Priorat, Tarragona i Terra Alta.
VI:
El seu vi es considera molt adequat per a l’envelliment en fusta, el que constitueix una forma d’elaboraciĂł tradicional del vi blanc de Rioja. Produeix vins blancs lleugers, amb aromes florals i relativament intensos.
Els vins són de qualitat, color pàl·lid groc-palla amb tons verds, en nas són intensos, amb aromes de fruita, en boca són suaus, afruitats, elegants, equilibradament àcids i lleugerament amargs.
Intervenia en els negres Rioja clàssics i dóna la seva millor cara en blancs de criança
– És tambĂ© el raĂŻm base de l’elaboraciĂł dels blancs de la Rioja.
– TambĂ© es conrea en moltes altres Denominacions (Alacant, Bullas, Calatayud, Cigales, Costers del Segre, MĂ©ntrida, Rueda, Utiel-Requena, Valdepeñas, Penedès, Conca de BarberĂ , etc) predominant al nord de la PenĂ­nsula.
– Fora d’Espanya la trobem a Algèria, Califòrnia, França, ItĂ lia o el Marroc.

És un raïm de gran intensitat aromàtica i un paladar estructurat amb lleugeres notes astringents. Segons les zones els aromes poden oscil · lar des de fruites (cítrics) a minerals, sotabosc, etc.


CAVA:
Varietat bĂ sica del cava, al qual aporta dolçor i perfum, com aroma a poma. De fet, a la regiĂł del Penedès, el macabeu Ă©s la varietat predominant emprada per al’elaboraciĂł del cava

LA VINYA:
Els seus raĂŻms sĂłn compactes, molt grans (25 cm) i molt ramificades, piramidals i alats.
És un cep vigorĂłs, de port dret, els braços s’estripen fĂ cilment sota l’acciĂł del vent. Brota de forma tardana, resisteix bĂ© les gelades i les sequeres encara que Ă©s sensible a les malalties. Proporciona uns rendiments elevats.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut