Camino del Norte-Etapa 10 (5-2022): Noja-Santander

29/06/2022: Etapa 10 (5-2022): Noja-Santander: 29km

5.30 com tots els dies…amunt!! Avui no hi ha cafè…oooohhhh!!
Booon dia com sempre de Marta😜😘

I ja a sortir de Noja. Es pronte no són ni les 6 del matí
Vaig per asfalt, carreteres locals inclús pistes, però asfalt.

Primer poble: Castillo. Cap bar…uiii

Segon poble: San Miguel de Merielo. Cap bar obert….uiiiiii

Tercer poble: Bareyo. No hi ha bar…però que passa?? Que estem a España!! On hi ha un bar cada metro quadrat de territori!!!!
Veig a estes vaques…..però me falta el cafè….jejeje!!!

Per sort a 1km hi ha un camping on si hi ha bar. 11km sense cafè en llet🥴
Cafè i pasta (industrialitzada…q encara no ha passat el panader me diuen)

Descanso i me trec roba, q anava en xubasquero i pantalo llarg.
Abans de marxar, un altre cafè…per compensar la falta de cafeïna…jeje!!

I…sorpresa!! Truita de patates recien feta…es que me provoquen…🤭
Doncs això: primer pintxo del dia!! (no hi ha foto de lo content que me vaig ficar…no me va donar temps ni de “retratar-la”…jeje!!
Parlant de pintxo: ma germana i els seu pintxo avui fan 20 anys de casats!! Wauuu!! Els envio una felicitació.

I ja cap a Güemes. Segueixo per carretera.
No me desvio a l’arxifamòs Albergue La Cabaña del Abuelo Peuto, regentada pel padre Ernesto, on encara sols se demana la voluntat per dormir i menjar. No me desvio perque no té sentit fer tanta volta si no és per dormir.

A Güemes hi ha bar. Parada tècnica. Un aquarius.
Segueixo per carretera fins a Galizano, on vas per mes carretera directe a Somo, o te desvies (com ahir) a buscar la costa per vorejar els acantilats.

Com ahir, torno a agafar aquesta opció: Elecció acertadíssima!!

Veig un bufet d’un abogada que quasi ésd’una que conec…jeje!!!

Abans d’entrar al desvio, paro a un hotel de Galizano per menjar algo, que tindré uns 10km sense serveis, sols Mar Cantàbric.
ENcara no són ni les 12. No tenen la cuina oberta. I sabeu que tenen sols? Doncs si…truita…

Au, doncs al lio!! Més truita🤭

I ja a buscar el mar. Es fica a ploure, i de quina manera!! Me tapo, fot molt fred.

Paissatges brutals, llàstima que en tant de nuvols i aigua no es reflecteix el bonic q deu ser

Vas per una sendereta estreta damunt del penya-segat.

Veig que les fotos ni el video que penjo ara reflexa la magnitut del cantàbric…

Més endavant baixes i pujes a les petites platjes, fins arribar a la gran Platja de Loredo, que acaba a Somo, una de les meques del surf.
Passo per tota la platja caminant…però a diferència d’ahir, calçat i tapat!!
Tot i la mala hora i aigua, està ple de surfistes. I el petit poble sols hi han tendes de surf i molts restaurants.
Es veu que justament avui han pillat a Shakira fent surf prop de Santander…
Igual la tenia devant meu quan he travessat la platja.

Arribo a Somo mullat fins als calçotets…
Parada tècnica, més que per menjar, per agafar calor…gelat he arribat.
Aprofito i em casco unes croquetes i un vinet, no vull mès truita.
Me porten un aperitiu de cortesia pel vi.
Sabeu q és, no? Doncs siii!!! Pintxo de truita🤣🤣

Nota: Somo és una petita població que val la pena anar si està a Santander, fer lo del ferry, menjar be, i tornar cap a ciutat.

I ja a l’embarcadero de Somo. Cada 30 min va un petit ferry Santander-Somo.
De fet aquí antigament se tenia que fer 27km extra per bordejar tota la bahia. Encara està el camí…(jo no el faré)

Tal com arribo, arriba el ferry.

Travessem la bahia. Fa escala a Pedreña. Menos mal que la noia dels tickets preguntava a la gent si anaven a Santander o Somo, llavors m’he donat compte. Travessem la bahia al complet i cap a la ciutat de Santander.

Devant mateix tinc el Hostal. Vaig, encara q el checking és a les 17.00, i són les 15.00.
Convenço a l’argentí i em deixa entrar.
Entro a l’habitació. Dos lliteres de 3 nivells.
Descanso.
Tinc a dos companys d’habitació.

Un italià i un eslovac. Stefan i Gabriel. Quedo en ells per a fer uns vinets per la tarde nit. Van fins a Fisterra tots dos…wauuu!!
Compartim rentadora-secadora.

Mes tard surto. Plou.

Vaig al Centre Botin i després a La Catedral. Tanquen ara mateix.
Quins collons esta gent de l’esglèsia.
Si vas pronte, encara no han obert. Si vas a la tarde, ja han tancat.
Entro a una esglèssia lateral (no a La Catedral)

Ja s’ho faran, però ells mateixos es disparen al peu…

Trobo als veïns d’ habitació, i al mateix moment a Phillipe, un alemà que ells han conegut pel camino.
Marxem a sopar. Anem a un lloc d’aquests meus que me marco a “favoritos” al google maps: La Bodega del Riojano, un lloc amb història: botes per les parets, ampolles antigues per tots els puestos, cambrers tallant pernil i formatges devant teu….un lloc amb molt de caliu.