30/06/2022: Etapa 11 (6-2022): Santander-Santillana del Mar: 38km
Avui etapa llarga…38km…i poques fotos!!
Arranco ben d’hora, una mica abans de les 6. Travesso tot Santander, increïble…però 2,5km per tota la ciutat, carrers i avingudes principals….SENSE CAP OBEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERT!!!
Al final de ciutat, en trobo un!! Ohhh
Cafè en llet i croissant, saben a glòria!!
El bar està devant de la plaça de bous….tot està envoltat del mundo taurino…
I ara ja a seguir!! Avui no tinc fotos. Els paissatges no tenien res d’especial…passes per molts llocs urbans i molt d’asfalt!!
Peñacastillo, Santa Cruz de Bezama, Mompía…
A aquest últim,al km 12 aprox un baret. Són les 9 del matí….paro a repostar…sabeu el que, no? jejeje!!
I d’aquí fins a Mar, uns 15km més del tirón, passant per Boo de Piélagos, Arce i Oruña (ja en porto uns 27km)
Res a dir, paissatges bonics però damunt d’asfalt
M’ha plogut, m’ha diluviat en algun moment, m’ha fet sol…una mica de tot…
De fet, he començat tapadíssim, mulladíssim, i a Mar anava tot de curt i me sobrava tot…
A Mar encara no són les 13hores, però em donen igualment menú per dinar.
Me trobo a un lloc que el tenia a favoritos al meu Google Maps….quina gràcia!! BAR LA FUENTE
Famòs pel seu Cabrales tinc apuntat.
Me porten el menú:
– Pintxo de truita en xoriç
– Escalope arrebossat amb salsa de cabrales
– Pastís d’orujo i aigua
TOT? 9€, brutalment barato i tot boníssim!!!
Als llocs petits sempre es menja molt be i molt econòmic. Parlo en los lugarenyos. Abans de marxar arriva Phillipe, ara li toca a ell descansar i menjar.
Me queden uns 12 km
Segueixo per asfalt. Passo per l’enorme fàbrica de Solvay, que des de fa més de 100 anys, fa NaOH i CaCO3 (sosa i carbonat).
Va ser tant gran i tant important, que al voltant de la fàbrica, justament per on passa el camino, estan les vivendes dels treballadors: cases i xalets per als directius, centre mèdic, zona esportiva inclús un casino per als treballadors de l’empresa.
Era un model de principis del segle XX tindre una població anexada a l’empresa per als treballadors…
Segueixo…començo a estar cansat avui
Més que per la duresa, per la monotonia de caminar a la vorera de les carreteres, tot i que no passen cotxes…encara que els paissatges són ben bonics!!!
I ja per fi: SANTILLANA DEL MAR!!
S’entra per la famosa Colegiata de Santa Juliana.
Cansat, content!!
I ara ja a fer el checking a l’Albergue del Convento, passo per tot Santillana, llocs que ja havia passat…fa gràcia!!
L’Albergue del Convento és un lloc molt especial, on dormo a les mateixes habitacions on estaven les mongetes. Són com a celdes, on cap sols una llitera, per tant, habitacions de dos.
Agafo el de baix. Al cap de dos hores apareix el que serà el meu company d’habitació: Phillipe!! quin gràcia…jeje!!
Que han arrivat amb Stefan i Gabriel: ells dos a una celda, i a Phillipe li han donat la llitera de dalt meu.
Avui no rento roba. Demà segueixo amb la d’ara nova, i ja cap a Santander.
Surto, passejo pels carrers.
Parlo en Marta i després faig un facetime en Joanna i Ramon.
He quedat per sopar amb Stefan i Gabriel. Phillipe es queda a l’alberg.
Ens casquem un xuleton amb uns entrants i vi…jeje!!
I ja cap a l’alberg que ens tanquen a les 22.00
Entrem a les 21.55…ufff!!
I a dormir. Booooona nit!!!
Nota: demà la intenció era anar fins a Comillas (22km) mooolt d’hora i amb mooolt de ritme per arribar abans de les 11.30, hora que surt el bus cap a Santander.
A meitat nit m’he despertat per fer un pipi, i he decidit que així no es fa el camino, amb presses i pressions i reptes…
Així no!! Així ja tenim tot el món real!!
Per tant, decideixo que aquí i ara acaba el meu Camino 2022.
Demà m’aixecaré amb tranquilitat, esmortzaré i agafaré el bus anterior que passa per aqui sobre les 10.30
Desició plenament i totalment acertada!!
Any que ve, tornaré des de Santillana…que com diuen aquí, ni és santa, ni és llana, ni tiene mar
l’endemà m’aixeco i en tota la tranquilitat vaig a esmortzar: super cafè en llet i dos croissants “plantxadets”…que boooo!!!
Tinc temps per al bus….passejada pel bonic poble de Santillana….i visita a la bonica Colegiata de Santa Juliana
Abans de buscar el bus, passo per un local on tenen Quesada Pasiega casera…i llet tal qual, de la vaca al got (suposo que bollint-la)
I ja a buscar el bus, on m’espera un tinc hotelito a Santander, i Marta que arrivarà esta atrde a passar el finde per aquí junts!!
I fins aquí el Camino 2022!!
BOOOON CAMINO A TOTS EN LES VOSTRES VIDES
CONCLUSIONS CAMINO 2022
Com cada camino, surto amb reflexions i pensaments generats durant el camino.
Soc de l’opinió que tots tindríem que fer aquest exercici: dedicar-se una setmana per a un tot sol. Sense el teu estorn, estimats, amics, sense família, un mateix amb ell mateix!!
És un dels pocs regals que et pots fer a tu mateix, regalar-te uns dies per a tu!!
A mi personalment em va molt be, i penso que si soc un poc millor persona, és de les coses que he aprés aquí tot sol buscant fletxes…(o almenys això intento)
Aquest camí he vingut en molts de canvis en la meva vida.
De fet, de l’últim camino a aquest han canviat moltes coses. Escenaris diferents. Emocions diferents. Camins de vida diferents.
Venia una mica a ordenar tot el que m’ha passat. A buscar respostes, a buscar conclusions…
I la conclusió és que de vegades si que cal, però de vegades no cal ordenar ni reflexionar tant.
Tot el 2022 sols em passen coses bones, inclús difícils d’assimilar de vegades…per bones, per massa bones!!
Després de pensar, reflexionar…aquí vindria la gran reflexió:
Quan les coses ens VAN MAL: ACCEPTEM, LLIUTEM, RESSOLEM
Quan les coses ens VAN BE: NO LI PEGUEM TANTES VOLTES A LES COSES!!
– SIMPLIFIQUEM
– GAUDIM
– DISFRUTEM
I sobretot, i per damunt de tot: VIVIM!!
Bon camino a tots en les vostres vides!!